Com triar el cuidador adequat per al teu familiar al Maresme

Triar cuidador és una d'aquelles decisions que es prenen en el pitjor moment possible: després d'una caiguda, després d'una alta hospitalària o quan la família ja no pot més. Amb pressa i amb culpa. Aquesta guia intenta posar ordre en allò que cal mirar, perquè la decisió no depengui només de la primera impressió.

1. La titulació és un filtre, no una garantia

A Espanya, per treballar en atenció domiciliària a persones dependents es demana el certificat de professionalitat en Atenció Sociosanitària a Persones Dependents al Domicili, o bé el títol de Tècnic en Atenció a Persones en Situació de Dependència. Demana veure'l. Un professional que el té l'ensenya sense problema.

Dit això: la titulació et diu que algú sap fer una mobilització sense lesionar-se ni lesionar, i això importa molt. No et diu si tractarà bé la teva mare. Per això calen les altres quatre coses.

2. Les referències es comproven trucant

Un currículum amb tres famílies anteriors no val res fins que parles amb aquestes tres famílies. I no n'hi ha prou de preguntar si estaven contents, perquè gairebé tothom diu que sí. Aquestes preguntes donen més informació:

• Per què va acabar el servei?
• Hi va haver mai algun problema, i com es va resoldre?
• Avisava quan alguna cosa anava malament, o vostès se n'assabentaven després?
• La tornarien a contractar demà?

L'última és la que més diu. Un silenci de dos segons abans de respondre «sí, és clar» és una resposta en si mateixa.

3. Antecedents penals i de delictes sexuals

És incòmode demanar-ho i cal demanar-ho igualment. Qualsevol persona pot sol·licitar el seu certificat d'antecedents penals, i també el certificat de delictes de naturalesa sexual. Un professional seriós els té actualitzats perquè sap que els hi demanaran.

Si treballes amb una agència, aquesta verificació ha d'estar feta abans que el candidat arribi a casa teva. Pregunta-ho explícitament. A Cuidadores Maresme forma part del procés de selecció i no presentem ningú sense ella.

4. L'entrevista: mira com parla dels seus anteriors

A l'entrevista, més que les respostes tècniques, escolta com es refereix a les persones que ha cuidat abans. Hi ha una diferència enorme entre qui diu «el senyor d'Argentona» i qui diu «en Joan, que tenia Parkinson i li agradava escoltar la ràdio al matí».

Preguntes que funcionen bé:

• Expliqui'm un dia normal amb l'última persona que va cuidar.
• Què fa si la meva mare es nega a dutxar-se?
• Què faria si cau i no la pot aixecar sola?
• Què és el que porta pitjor d'aquesta feina?

L'última acostuma a desarmar qui està recitant un guió. Tothom porta malament alguna part d'aquesta feina; qui diu que no, o no ha treballat, o no està sent sincer.

5. La compatibilitat no és un extra

Un cuidador excel·lent pot ser un desastre en una casa concreta. Cal mirar l'idioma —al Maresme, molta gent gran està més còmoda en català—, el caràcter, el ritme, si fuma, si li agraden els animals, si tolera el soroll o el silenci.

I cal fer que la persona gran participi en la decisió sempre que pugui. És casa seva i la seva vida. Quan se li imposa un cuidador, el rebuig inicial és gairebé segur i es triga setmanes a remuntar-lo.

6. Període de prova i què vigilar les primeres setmanes

Acorda un període de prova de dues a quatre setmanes. Durant aquest temps, fixa't en senyals que no es veuen en una entrevista:

• El teu familiar està més tranquil o més tens des que ve?
• La casa està en l'estat que esperaves?
• El cuidador t'explica coses abans que preguntis?
• Apareixen absències o retards que ningú avisa?

7. Contracta'l bé des del primer dia

Contractar sense alta a la Seguretat Social surt barat fins al dia que hi ha un accident a casa teva. Llavors surt caríssim: sanció, responsabilitat i un treballador sense cobertura. A partir de 60 hores mensuals l'alta és obligatòria, i per sota és igualment recomanable.

Contractar en regla no és un gest de generositat cap al cuidador: és l'única manera que tu també estiguis protegit.

Si el paperam t'aclapara, hi ha l'opció que una empresa porti la gestió laboral mentre la família continua sent l'ocupadora. És més barat del que la gent es pensa i elimina el risc.

En resum

1. Demana la titulació i comprova-la.
2. Truca a les referències, una a una.
3. Exigeix el certificat d'antecedents.
4. Entrevista escoltant com parla dels seus anteriors.
5. Fes participar el teu familiar en l'elecció.
6. Fixa un període de prova amb senyals concretes a vigilar.
7. Formalitza el contracte des del primer dia.

Si prefereixes no fer aquest procés pel teu compte, és exactament la feina que fem: seleccionem, verifiquem i et presentem candidats amb informe, i tu decideixes.